Jo i els nostres

Anne Norton explica que, en una ocasió, un estudiant pietós va preguntar a Leo Strauss sobre les seves creences religioses. El professor Strauss hauria contestat: “I am a Jew as Maimonides is a Jew.”1

En un gest habitual, Strauss estava dient més del que semblava dir. Com sempre, però, el cor d’allò que volia dir estava en la superfície d’allò que deia.

Jf

 

1.Anne Norton, Leo Strauss and the Politics of American Empire, 12.

 

Les raons d’un liberal conservador

 “Democracy itself is characterized by freedom which includes the right to say and to do whatever one wishes: everyone can follow the way of life which pleases him most. Hence democracy is the regime which fosters the greatest variety: every way of life, every regime can be found in it. Hence, we must understand, democracy is the only regime other than the best in which the philosopher can lead his peculiar way of life without being disturbed: Continue reading “Les raons d’un liberal conservador”

En els límits de l’ordre

En una ressenya del llibre Machiavelli The Scientist (Leonardo Olschki, 1945), Leo Strauss va escriure:

“La raó per la qual la distinció entre príncep i tirà deixa de ser significativa en El Príncep és que el propòsit principal de l’obra és mostrar la “naturalesa del príncep nou”, això és, la naturalesa del fundador de “nuovi ordini e modi” (polítics, morals, legals o religiosos). Distincions que són de la màxima importància un cop l’ordre ha estat establert, són inaplicables a l’establiment pròpiament dit i, podríem afegir, als seus límits (especialment les relacions internacionals).”

Leo Strauss, “Review of Leonardo Olschki: Machiavelli The Scientist” (1945).

 

Maquiavel permet i permetrà entendre moltes coses d’aquesta tardor de 2017.

Jf

El dogmatisme o cansar-se de pensar

Fent referència a una carta de Lessing a Mendelssohn del gener de 1771, Leo Strauss escriu:

“But dogmatism –or the inclination “to identify the goal of our thinking with the point at which we have become tired of thinking”— is so natural to man that it is not likely to be a preserve of the past.”

Leo Strauss, Natural Right and History, 22.

Jf

Què és filosofar?

En una nota de l’abril de 1937, Leo Strauss escriu:

“Filosofar és ser conscient de l’absoluta transitorietat de tot allò que és humà, però al mateix temps (i) com si hom tingués tota l’eternitat a la seva disposició, és cercar la veritat –amb una calma completa, sense cap pressa– sempre amb urgència, però mai apressat –amb el coratge per a una empresa digna, i constantment preparat per començar des de l’inici.”

Citat per Heinrich Meier a Leo Strauss and the Theologico-Political Problem. 

Jf

Erotismo y prudencia

“Tras la cicuta, Platón comprendió que para mantenerse fiel a la filosofía, el filósofo debe entregar su alma al eros filosófico, como Sócrates; pero no a la manera de Sócrates, porque el amor a la verdad no es completo si no incluye el amor a la verdad del hombre corriente, el amor a su necesidad de salud y a su ironía. Platón descubrió, en definitiva, la necesidad filosófica de conjugar erotismo y prudencia.”

Gregorio Luri, Erotismo y prudencia: biografía intelectual de Leo Strauss.

Jf

El viatge de la lectura

O sobre l’educació en el sentit més elevat:

“When he engages in the study of classical philosophy he must know that he embarks on a journey whose end is completely hidden from him. He is not likely to return to the shores of our time as exactly the same man who departed from them.”

Leo Strauss, “On a New Interpretation of Plato’s Political Philosophy” (1946).

Jf

L’oblit de l’excel·lència

Comentant l’obra d’Eric A. Havelok The Liberal Temper in Greek Politics, Leo Strauss va escriure:

“True liberals today have no more pressing duty than to counteract the perverted liberalism which contents ‘that just to live, securely and happily, and protected but otherwise unregulated, is man’s simple but supreme goal’ (374) and which forgets quality, excellence, or virtue.”

Leo Strauss, “The Liberalism of Classical Political Philosophy”.

Jf

Plató i la invitació a la filosofia

“Plato composed his writings in such a way as to prevent for all time their use as authoritative texts. His dialogues supply us not so much with an answer to the riddle of being as with a most articulate “imitation” of that riddle. His teaching can never become the subject of indoctrination. In the last analysis his writings cannot be used for any purpose other than for philosophizing. In particular, no social order and no party which ever existed or which ever will exist can rightfully claim Plato as its patron.”

Leo Strauss, “On a New Interpretation of Plato’s Political Philosophy” (1946).

Jf