En els límits de l’ordre

En una ressenya del llibre Machiavelli The Scientist (Leonardo Olschki, 1945), Leo Strauss va escriure:

“La raó per la qual la distinció entre príncep i tirà deixa de ser significativa en El Príncep és que el propòsit principal de l’obra és mostrar la “naturalesa del príncep nou”, això és, la naturalesa del fundador de “nuovi ordini e modi” (polítics, morals, legals o religiosos). Distincions que són de la màxima importància un cop l’ordre ha estat establert, són inaplicables a l’establiment pròpiament dit i, podríem afegir, als seus límits (especialment les relacions internacionals).”

Leo Strauss, “Review of Leonardo Olschki: Machiavelli The Scientist” (1945).

 

Maquiavel permet i permetrà entendre moltes coses d’aquesta tardor de 2017.

Jf

Les nits de Maquiavel

“Venuta la sera, mi ritorno a casa ed entro nel mio scrittoio; e in sull’uscio mi spoglio quella veste cotidiana, piena di fango e di loto, e mi metto panni reali e curiali; e rivestito condecentemente, entro nelle antique corti delli antiqui huomini, dove, da loro ricevuto amorevolmente, mi pasco di quel cibo che solum è mio e ch’io nacqui per lui; dove io non mi vergogno parlare con loro e domandarli della ragione delle loro azioni; e quelli per loro humanità mi rispondono; e non sento per quattro hore di tempo alcuna noia, sdimentico ogni affanno, non temo la povertà, non mi sbigottisce la morte: tutto mi transferisco in loro.”

Carta a Francesco Vettori, desembre de 1513.

Jf