La filosofia i la vida pràctica

“Per això, Anaxàgores, Tales i altres com ells, que sembla que desconeixen la seva pròpia conveniència, són anomenats savis, però no prudents, i es diu que saben coses grans, admirables, difícils i divines, però inútils, perquè no busquen els béns humans.”

Aristòtil, Ètica Nicomàquea (1141b 5-10).

Jf

El perquè de l’Estat

“La comunitat perfecta que resulta de diversos municipis és la ciutat, que té ja, per dir-ho d’aquesta manera, la conclusió de l’autosuficiència completa, i que s’ha originat per fer possible la vida, però subsisteix per fer possible una vida plena (o feliç).” Aristòtil, Política, 1252b.

“El motiu pel qual els homes entren en una societat és la salvaguarda de la seva propietat, i si designen i autoritzen un poder legislatiu és perquè hi pugui haver unes lleis i unes normes que actuïn com a custòdia i mur protector de les propietats de tots els membres de la comunitat, i que delimitin el poder i moderin el domini de cada membre i cada part de la societat.” John Locke, Segon tractat sobre el govern civil, §222.

És en textos com aquests on hom veu la distància que hi ha entre la filosofia política antiga i la filosofia política de la primera modernitat. És en textos com aquests on hom veu aquell “rebaixament dels patrons/valors” del qual parlava Leo Strauss en els seus estudis. La primera modernitat (i tots nosaltres després) ha deixat de creure en el lligam entre règim polític i vida plena (vida d’acord amb les virtuts, polítiques i intel·lectuals) i ha decidit unir el règim a la protecció de la propietat -en un sentit complert del terme-, això és, a la protecció de les condicions que permetin que cada persona pugui perseguir allò que creu que és una vida plena o feliç.

Jf