La revolució i la qüestió social

Hannah Arendt sostenia que la urgència de la necessitat, que impregna la revolució quan aquesta vol resoldre la “qüestió social”, sempre devora, sotmet al terror, o simplement deixa en un malmès segon pla, la fundació de la llibertat, que és allò propi del reialment polític.

Fou Marx, és clar, el teòric de l’abdicació de la llibertat davant dels dictats de la necessitat.

Recomanació: Hannah Arendt, On Revolution (1963) [Capítol II]

Jf