Elogi de la lectura lenta

“No me he hecho filólogo gratuitamente, y quizá lo siga siendo; quiero decir, profesor de lectura pausada; y uno acaba también por escribir despacio. No figura ya entre mis costumbres, sino entre mis gustos -¿un gusto malo quizás?– no escribir nada que no suma en la desesperación a todos aquellos tipos de personas que “tienen prisa”. La filología es precisamente ese arte venerable que exige a sus adoradores ante todo una cosa: mantenerse al margen, tomarse tiempo, serenarse, hacerse lentos, como el arte y la pericia de un orfebre de la palabra que debe desarrollar un trabajo elaborado y cuidadoso y que nada consigue si no lo alcanza con ritmo lento. Precisamente por ello es hoy día más necesaria que nunca, justamente por ello nos atrae y nos encanta sobremanera en una época de “trabajo”, me refiero a la premura, la indecorosa y sudorosa precipitación que quiere “acabar con” todo de inmediato, incluso con cualquier libro, viejo y nuevo. Ella misma no logrará acabar fácilmente nada; enseña a leer bien, es decir, lento, con profundidad, con consideración y cuidado, con segundas intenciones, a leer con puertas abiertas, con dedos y ojos suaves…Mis pacientes amigos, este libro sólo aspira a tener lectores y filólogos perfectos: ¡aprended, pues, a leerme bien!

Friedrich Nietzsche, “Prólogo de 1886”, Aurora: Pensamientos sobre los prejuicios morales.

Jf

França i el règim de la resignació

1. Macron

Sembla ser que molts francesos han votat –com també ho haurien fet tants altres que no són francesos– a favor del candidat Macron. No perquè agradi especialment, no perquè sigui el millor, sinó perquè és el millor disponible. Qui sap, doncs, si la segona volta de les presidencials ha suposat per molts francesos un exercici de resignació. Potser hi hagin, en aquest sentit, pocs exercicis més sans per aprendre a conviure amb la democràcia liberal, forma política que bé es podria anomenar “el règim de la resignació”.  Continue reading “França i el règim de la resignació”

Erotismo y prudencia

“Tras la cicuta, Platón comprendió que para mantenerse fiel a la filosofía, el filósofo debe entregar su alma al eros filosófico, como Sócrates; pero no a la manera de Sócrates, porque el amor a la verdad no es completo si no incluye el amor a la verdad del hombre corriente, el amor a su necesidad de salud y a su ironía. Platón descubrió, en definitiva, la necesidad filosófica de conjugar erotismo y prudencia.”

Gregorio Luri, Erotismo y prudencia: biografía intelectual de Leo Strauss.

Jf

Les nostres baixeses, els nostres horitzons

A bord del Pequod, Ahab és conscient que “en èpoques d’emocions fortes, la humanitat menysprea totes les consideracions vulgars”, sense oblidar, tanmateix, que “aquestes èpoques són evanescents”. Ahab creu que la sordidesa és la condició fonamental de la constitució humana i que, “encara que la Balena Blanca inciti plenament els cors d’aquesta salvatge tripulació” seva, convertint alguns dels seus membres en “generosos cavallers erràtics”, “mentre percacin Moby Dick per amor cal que també tinguin aliment per als seus apetits quotidians més vulgars.” Potser ara els seus homes “menyspreen els diners, però deixem que passin alguns mesos sense que tinguin la perspectiva promesa, i aleshores aquests mateixos diners apaivagats s’amotinaran tot d’un plegat en ells, i aquests mateixos diners ben aviat destituiran Ahab.”*

Continue reading “Les nostres baixeses, els nostres horitzons”

El populisme d’uns, la democràcia dels altres

Alguns detalls del discurs d’investidura de Donald Trump del passat 20 de gener: 

I

“[…] today we are not merely transferring power from one administration to the other, but from Washington, D.C. and giving it back to you, the people.” […]

“What truly matters is not which party controls our government, but whether out government is controlled by the people.” […]

“January 20th 2017, will be remembered as the day the people became the rulers of this nation again.” […]

Continue reading “El populisme d’uns, la democràcia dels altres”

Que governin els millors i que ho facin ben vigilats

“The aim of every political constitution is, or ought to be, first to obtain for rulers men who possess most wisdom to discern, and most virtue to pursue, the common good of society, and in the next place, to take the most effectual precautions for keeping them virtuous whilst they continue to hold their public trust.”

James Madison, The Federalist Papers, 57.

Si els millors han d’estar vigilats diu quelcom molt important sobre els millors que podem esperar. Però això no pot fer oblidar que han de ser els millors.

Jf

La desigualtat en el món de les oportunitats

En el seu –no sempre precís en l’anàlisi i gairebé sempre excessiu en les conclusions– Leo Strauss and the American Right, Shadia Drury planteja la següent reflexió:

“Inequality is much harder to bear in a liberal democracy because one has only oneself and one’s inadequacies to blame for one’s poor social standing. […] The more we believe that liberalism has been actualized, the more we believe that our society provides us with equality of opportunity, the more we believe that there is a fair starting gate for all, the more difficult is to deal with the fact of inequality. Continue reading “La desigualtat en el món de les oportunitats”

Tolerants fins a la ignorància?

Potser un dels prejudicis més determinants del nostre temps és aquell que diu que cal respectar totes les opinions. Qui sap si d’aquest prejudici se’n deriva una conseqüència nefasta, almenys pel que fa el coneixement de les qüestions més fonamentals. Si tota perspectiva mereix el mateix respecte o és igualment vàlida, l’interès genuí per conèixer desapareix. Això és així perquè sembla que allò que ens porta a voler conèixer seriosament una determinada perspectiva és la seva pretensió d’obrir-nos camí cap a allò veritable. Aquell que sap que tota perspectiva és igualment vàlida, per què hauria de llençar-se a l’increïblement dificultós exercici de conèixer-ne una? Si això és així, en la tolerància irreflexiva del nostre temps hi hauria l’adob més eficaç per la ignorància sobre les coses més importants. I aquest seria un problema educatiu major.

Jf

El viatge de la lectura

O sobre l’educació en el sentit més elevat:

“When he engages in the study of classical philosophy he must know that he embarks on a journey whose end is completely hidden from him. He is not likely to return to the shores of our time as exactly the same man who departed from them.”

Leo Strauss, “On a New Interpretation of Plato’s Political Philosophy” (1946).

Jf

El govern dels millors

En una carta de l’octubre de 1813, Thomas Jefferson escrivia a John Adams:

“For I agree with you that there is a natural aristocracy among men. The grounds of this are virtue and talents. […] There is also an artificial aristocracy founded on wealth and birth, without either virtue or talents; for with these it would belong to the first class. The natural aristocracy I consider as the most precious gift of nature for the instruction, the trusts, and government of society. And indeed it would have been inconsistent in creation to have formed man for the social state, and not to have provided virtue and wisdom enough to manage the concerns of the society. May we not even say that that form of government is the best which provides the most effectually for a pure selection of these natural aristoi into the offices of government? Continue reading “El govern dels millors”