Tolerants fins a la ignorància?

Potser un dels prejudicis més determinants del nostre temps és aquell que diu que cal respectar totes les opinions. Qui sap si d’aquest prejudici se’n deriva una conseqüència nefasta, almenys pel que fa el coneixement de les qüestions més fonamentals. Si tota perspectiva mereix el mateix respecte o és igualment vàlida, l’interès genuí per conèixer desapareix. Això és així perquè sembla que allò que ens porta a voler conèixer seriosament una determinada perspectiva és la seva pretensió d’obrir-nos camí cap a allò veritable. Aquell que sap que tota perspectiva és igualment vàlida, per què hauria de llençar-se a l’increïblement dificultós exercici de conèixer-ne una? Si això és així, en la tolerància irreflexiva del nostre temps hi hauria l’adob més eficaç per la ignorància sobre les coses més importants. I aquest seria un problema educatiu major.

Jf

El viatge de la lectura

O sobre l’educació en el sentit més elevat:

“When he engages in the study of classical philosophy he must know that he embarks on a journey whose end is completely hidden from him. He is not likely to return to the shores of our time as exactly the same man who departed from them.”

Leo Strauss, “On a New Interpretation of Plato’s Political Philosophy” (1946).

Jf

El govern dels millors

En una carta de l’octubre de 1813, Thomas Jefferson escrivia a John Adams:

“For I agree with you that there is a natural aristocracy among men. The grounds of this are virtue and talents. […] There is also an artificial aristocracy founded on wealth and birth, without either virtue or talents; for with these it would belong to the first class. The natural aristocracy I consider as the most precious gift of nature for the instruction, the trusts, and government of society. And indeed it would have been inconsistent in creation to have formed man for the social state, and not to have provided virtue and wisdom enough to manage the concerns of the society. May we not even say that that form of government is the best which provides the most effectually for a pure selection of these natural aristoi into the offices of government? Continue reading “El govern dels millors”

L’oblit de l’excel·lència

Comentant l’obra d’Eric A. Havelok The Liberal Temper in Greek Politics, Leo Strauss va escriure:

“True liberals today have no more pressing duty than to counteract the perverted liberalism which contents ‘that just to live, securely and happily, and protected but otherwise unregulated, is man’s simple but supreme goal’ (374) and which forgets quality, excellence, or virtue.”

Leo Strauss, “The Liberalism of Classical Political Philosophy”.

Jf

Sòcrates i la saviesa

“[…] sembla, doncs, que jo sóc més savi que ell en aquesta mica: que, el que no sé, tampoc em penso saber-ho.”

Plató, Apologia de Sòcrates.

Qui sap si la filosofia és aquella activitat que retorna sempre i periòdicament, després d’allunyar-se’n, a aquestes paraules de Sòcrates.

Jf

La filosofia i la rialla de les criades

En el Teetet, hom pot llegir que Tales caminava observant els cels quan, fruit de la seva abstracció, va caure en un sot, mentre una criada es reia d’aquell personatge que, tot elevant la mirada, no sabia què tenia a tocar dels peus. Recordant aquella escena, Heidegger va escriure:

“La filosofia és el pensament amb el qual essencialment no es pot fer res i del qual, necessàriament, es riuen les criades.” (La pregunta per la cosa, secció introductòria).

Potser en aquesta frase de Heidegger hi hagi un dels ensenyaments més valuosos de la filosofia política…

Jf

 

Ensenyar, segons Nietzsche

Precaución escribiendo y enseñando. Quien ha escrito una vez y siente la pasión de escribir, no se da cuenta de que todo lo que hace y vive es literalmente comunicable. No piensa ya más que en el escritor y en su público; quiere la comprensión, pero no para su propio uso. El que enseña es la mayor parte del tiempo incapaz de tarea alguna para su propio bien, piensa siempre en el bien de sus alumnos, y el conocimiento no le produce placer sino en tanto que pueda enseñarlo. Acaba por considerarse como un pasaje del saber, como un medio, en suma, al punto de que ha perdido la serenidad para lo que le concierne.”

Ai la darrera frase…

Nietzsche, Humano, demasiado humano, §200.

Jf

Plató i la invitació a la filosofia

“Plato composed his writings in such a way as to prevent for all time their use as authoritative texts. His dialogues supply us not so much with an answer to the riddle of being as with a most articulate “imitation” of that riddle. His teaching can never become the subject of indoctrination. In the last analysis his writings cannot be used for any purpose other than for philosophizing. In particular, no social order and no party which ever existed or which ever will exist can rightfully claim Plato as its patron.”

Leo Strauss, “On a New Interpretation of Plato’s Political Philosophy” (1946).

Jf