L’oblit de l’excel·lència

Comentant l’obra d’Eric A. Havelok The Liberal Temper in Greek Politics, Leo Strauss va escriure:

“True liberals today have no more pressing duty than to counteract the perverted liberalism which contents ‘that just to live, securely and happily, and protected but otherwise unregulated, is man’s simple but supreme goal’ (374) and which forgets quality, excellence, or virtue.”

Leo Strauss, “The Liberalism of Classical Political Philosophy”.

Jf

Sòcrates i la saviesa

“[…] sembla, doncs, que jo sóc més savi que ell en aquesta mica: que, el que no sé, tampoc em penso saber-ho.”

Plató, Apologia de Sòcrates.

Qui sap si la filosofia és aquella activitat que retorna sempre i periòdicament, després d’allunyar-se’n, a aquestes paraules de Sòcrates.

Jf

La filosofia i la rialla de les criades

En el Teetet, hom pot llegir que Tales caminava observant els cels quan, fruit de la seva abstracció, va caure en un sot, mentre una criada es reia d’aquell personatge que, tot elevant la mirada, no sabia què tenia a tocar dels peus. Recordant aquella escena, Heidegger va escriure:

“La filosofia és el pensament amb el qual essencialment no es pot fer res i del qual, necessàriament, es riuen les criades.” (La pregunta per la cosa, secció introductòria).

Potser en aquesta frase de Heidegger hi hagi un dels ensenyaments més valuosos de la filosofia política…

Jf

 

Ensenyar, segons Nietzsche

Precaución escribiendo y enseñando. Quien ha escrito una vez y siente la pasión de escribir, no se da cuenta de que todo lo que hace y vive es literalmente comunicable. No piensa ya más que en el escritor y en su público; quiere la comprensión, pero no para su propio uso. El que enseña es la mayor parte del tiempo incapaz de tarea alguna para su propio bien, piensa siempre en el bien de sus alumnos, y el conocimiento no le produce placer sino en tanto que pueda enseñarlo. Acaba por considerarse como un pasaje del saber, como un medio, en suma, al punto de que ha perdido la serenidad para lo que le concierne.”

Ai la darrera frase…

Nietzsche, Humano, demasiado humano, §200.

Jf

Plató i la invitació a la filosofia

“Plato composed his writings in such a way as to prevent for all time their use as authoritative texts. His dialogues supply us not so much with an answer to the riddle of being as with a most articulate “imitation” of that riddle. His teaching can never become the subject of indoctrination. In the last analysis his writings cannot be used for any purpose other than for philosophizing. In particular, no social order and no party which ever existed or which ever will exist can rightfully claim Plato as its patron.”

Leo Strauss, “On a New Interpretation of Plato’s Political Philosophy” (1946).

Jf

La intuïció i la raó

“Mentre que l’home que es deixa conduir pels conceptes i les abstraccions només allunya amb aquests mitjans la infelicitat, sense aconseguir emperò la felicitat amb l’ajut de les abstraccions, i aspira en el millor dels casos a alliberar-se del dolor, l’home intuïtiu, posat enmig d’una cultura, recull constantment de les seves intuïcions, a més del rebuig dels mals, aclariment, encoratjament i alliberament a doll. Certament, si pateix, ho fa amb més violència: pateix fins i tot amb més freqüència, perquè no entén que s’ha d’aprendre de l’experiència i ensopega contínuament amb la mateixa pedra. A més, és tan irracional en el dolor com ho és en la felicitat, crida alt i ningú el consola. Que diferent actua en idèntica adversitat, alliçonat per l’experiència, l’home estoic, que sap dominar-se mitjançant conceptes!”

Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, II.

Jf

 

Curs d’Estiu a ESART de cinema, literatura i filosofia

Captura de pantalla 2016-06-20 a les 9.16.16

Les idees: de la imatge al text i viceversa

Curs de cinema, literatura i filosofia

A través d’una selecció de pel·lícules i textos literaris, aquest curs us convida a reflexionar sobre algunes de les qüestions filosòfiques més rellevants.   Continua la lectura de “Curs d’Estiu a ESART de cinema, literatura i filosofia”

La filosofia i la vida pràctica

“Per això, Anaxàgores, Tales i altres com ells, que sembla que desconeixen la seva pròpia conveniència, són anomenats savis, però no prudents, i es diu que saben coses grans, admirables, difícils i divines, però inútils, perquè no busquen els béns humans.”

Aristòtil, Ètica Nicomàquea (1141b 5-10).

Jf