Semper Fidelis

El dubte no és bon company de la política, especialment quan aquesta es llença a la recerca dels fins més elevats. I és que aquell que posa sota l’escrutini racional les opinions polítiques, difícilment compta amb la certesa i seguretat necessàries per emprendre el rumb de l’acció en els moments que només semblen admetre contundència. Aquesta és una de les raons per les quals potser mai hi haurà una societat plenament racional i per les quals, també potser, el pensament genuí sempre viurà en tensió amb tot allò que l’envolta.  Continue reading “Semper Fidelis”

A l’ombra de la grandesa

En política es diuen coses molt grosses, potser precisament perquè la política tracta amb els ideals més grans –o quasi més grans: la llibertat, el poder o la justícia. Així, i precisament per la magnitud d’allò que manipula, la cosa pública sempre fa evident si els seus participants són mortals jugant amb joguines grans per tal d’aparentar ser gegants, o si són dignes d’allò que tenen entre mans.  Continue reading “A l’ombra de la grandesa”

França i el règim de la resignació

1. Macron

Sembla ser que molts francesos han votat –com també ho haurien fet tants altres que no són francesos– a favor del candidat Macron. No perquè agradi especialment, no perquè sigui el millor, sinó perquè és el millor disponible. Qui sap, doncs, si la segona volta de les presidencials ha suposat per molts francesos un exercici de resignació. Potser hi hagin, en aquest sentit, pocs exercicis més sans per aprendre a conviure amb la democràcia liberal, forma política que bé es podria anomenar “el règim de la resignació”.  Continue reading “França i el règim de la resignació”

El populisme d’uns, la democràcia dels altres

Alguns detalls del discurs d’investidura de Donald Trump del passat 20 de gener: 

I

“[…] today we are not merely transferring power from one administration to the other, but from Washington, D.C. and giving it back to you, the people.” […]

“What truly matters is not which party controls our government, but whether out government is controlled by the people.” […]

“January 20th 2017, will be remembered as the day the people became the rulers of this nation again.” […]

Continue reading “El populisme d’uns, la democràcia dels altres”