Al rescate de un hombre

“When, in disgrace with fortune and men’s eyes, / I all alone beweep my outcast state, / And trouble deaf heaven with my bootless cries, / And look upon myself and curse my fate, / Wishing me like to one more rich in hope, / Featured like him, like him with friends possessed, / Desiring this man’s art and that man’s scope, / With what I most enjoy contented least; / Yet in these thoughts myself almost despising, / Haply I think on thee, and then my state, / Like to the lark at break of day arising / From sullen earth sings hymns at heaven’s gate; / For thy sweet love remembered such wealth brings / That then I scorn to change my state with kings.”

William Shakespeare, Sonnet 29.

*A menudo, uno tiene la sensación de que Shakespeare ya lo dijo todo.

Jf

Filosofia i comèdia

“- Tranio: Mi perdonate, gentle master mine. / I am in all affected as yourself, / Glad that you thus continue your resolve / To suck the sweets of sweet philosophy. / Only, good master, while we do admire / This virtue and this moral discipline, / Let’s be no stoics nor no stocks, I pray, / Or so devote to Aristotle’s checks / As Ovid be an outcast quite abjured. / Balk logic with acquaintance that you have, / And practice rhetoric in your common talk; / Music and poesy use to quicken you; / The mathematics and the metaphysics— / Fall to them as you find your stomach serves you. / No profit grows where is no pleasure ta’en. / In brief, sir, study what you most affect.”

William Shakespeare, The Taming of the Shrew (I, 1: 25-40)

Continua la lectura de “Filosofia i comèdia”

Quan s’és al ball…

“Les crítiques que se li han fet sobre la seva manca de sentit pràctic l’enerven. Se’n defensa recordant la poca consciència que hi ha en el món –en aquest món incompatible amb les persones honrades. I això és cert: hi ha ben poca moralitat en aquest món. Però potser si es té un sentit moral tan primmirat val més entrar en un convent o quedar-se a casa. Hom pot divagar sobre els orígens de la moral de fora dels afers estant. Fer-ho des de dins és perillós i arriscat. És evidentment desagradable, però quan s’és al ball, s’ha de ballar.”

Josep Pla, El quadern gris.

Continua la lectura de “Quan s’és al ball…”

Litoral

“Era un deliri de color posat sobre la barreja inversemblant de cubicacions urbanes, de parets de pedra antiga, de roba posada a assecar, d’arbres de color de sal i pebre. Tot això afegit a l’olor de la mar, al gust de peix salat que l’aire portava, al formigueig de la gent, al dibuixat desordre de les barques, presentava un aspecte d’una impressionant vivacitat. Tot és pueril i saborós, una mica bàrbar, directe, cobert de sal i d’olors de fruits de mar, d’una presència exacerbada, violenta.”

Josep Pla, Contraban

Continua la lectura de “Litoral”

Les nostres baixeses, els nostres horitzons

A bord del Pequod, Ahab és conscient que “en èpoques d’emocions fortes, la humanitat menysprea totes les consideracions vulgars”, sense oblidar, tanmateix, que “aquestes èpoques són evanescents”. Ahab creu que la sordidesa és la condició fonamental de la constitució humana i que, “encara que la Balena Blanca inciti plenament els cors d’aquesta salvatge tripulació” seva, convertint alguns dels seus membres en “generosos cavallers erràtics”, “mentre percacin Moby Dick per amor cal que també tinguin aliment per als seus apetits quotidians més vulgars.” Potser ara els seus homes “menyspreen els diners, però deixem que passin alguns mesos sense que tinguin la perspectiva promesa, i aleshores aquests mateixos diners apaivagats s’amotinaran tot d’un plegat en ells, i aquests mateixos diners ben aviat destituiran Ahab.”*

Continua la lectura de “Les nostres baixeses, els nostres horitzons”