Acció i il·lusió

“[…] l’home dionisíac s’assembla a Hamlet: tots dos han vist una vegada i veritablement l’essència de les coses, tots dos han conegut, i la nàusea inhibeix l’acció; com que la seva acció no pot modificar en res l’essència eterna de les coses, senten que és ridícul o humiliant que se’ls demani ajustar un món que ha sortit de lloc. El coneixement mata l’acció, l’acció requereix els vels de la il·lusió –aquesta és la lliçó de Hamlet, i no aquella saviesa barata de Jack el Somiador que reflexiona massa i, per dir-ho d’alguna manera, no actua per excés de possibilitats. No és la reflexió, no – és el veritable coneixement, la mirada vers la terrible veritat, la que pesa més que tots els motius per a l’acció, tant en Hamlet com en l’home dionisíac.”

Friedrich Nietzsche, El naixement de la tragèdia.

 

Jf

Filosofia i comèdia

“- Tranio: Mi perdonate, gentle master mine. / I am in all affected as yourself, / Glad that you thus continue your resolve / To suck the sweets of sweet philosophy. / Only, good master, while we do admire / This virtue and this moral discipline, / Let’s be no stoics nor no stocks, I pray, / Or so devote to Aristotle’s checks / As Ovid be an outcast quite abjured. / Balk logic with acquaintance that you have, / And practice rhetoric in your common talk; / Music and poesy use to quicken you; / The mathematics and the metaphysics— / Fall to them as you find your stomach serves you. / No profit grows where is no pleasure ta’en. / In brief, sir, study what you most affect.”

William Shakespeare, The Taming of the Shrew (I, 1: 25-40)

Continua la lectura de “Filosofia i comèdia”

Quan s’és al ball…

“Les crítiques que se li han fet sobre la seva manca de sentit pràctic l’enerven. Se’n defensa recordant la poca consciència que hi ha en el món –en aquest món incompatible amb les persones honrades. I això és cert: hi ha ben poca moralitat en aquest món. Però potser si es té un sentit moral tan primmirat val més entrar en un convent o quedar-se a casa. Hom pot divagar sobre els orígens de la moral de fora dels afers estant. Fer-ho des de dins és perillós i arriscat. És evidentment desagradable, però quan s’és al ball, s’ha de ballar.”

Josep Pla, El quadern gris.

Continua la lectura de “Quan s’és al ball…”

Nunca es tarde para ser feliz

“Ni por ser joven demore uno interesarse por la verdad ni por empezar a envejecer deje de interesarse por la verdad. Pues no hay nadie que no haya alcanzado, ni a quien se le haya pasado el momento, para la salud del alma. Y quien asegura o que todavía no le ha llegado o que ya se le ha pasado el momento de interesarse por la verdad es igual que quien asegura o que todavía no le ha llegado o que ya se le ha pasado el momento de la felicidad.”

Epicuro, Carta a Meneceo.

Jf

La crítica y sus excesos

“Nobody would be so foolish as to deny the value of a critical attitude toward things, but surely it is a little wanton to say that “ceaseless criticism, from without as well as from within, is necessary for the university’s health”: ceaseless criticism never did anyone or anything any good; it unnerves the individual and distracts the institution.”

Michael Oakeshott, The Universities (1949)

Continua la lectura de “La crítica y sus excesos”

Nuestros problemas fundamentales

Ha existido y sigue existiendo en nuestro clima intelectual la posición de quienes aseguran ser poseedores de la llamada “consciencia histórica”. Son aquellos que se consideran avanzados filosóficamente porque han llegado a una conclusión que los pensadores del pasado –supuestamente– no supieron ver: que todo pensamiento es la expresión irremediable de su tiempo. Los más radicales de entre ellos sostienen, en consecuencia, que no existen permanencias ligadas a la realidad humana. Sin embargo, el estudio de la historia parece apuntar, más bien, a una conclusión distinta. Un verdadero filósofo –cuya sabiduría consistía fundamentalmente en la consciencia de los problemas fundamentales humanos y de sus alternativas de solución– así parece evidenciarlo: Continua la lectura de “Nuestros problemas fundamentales”

Nosotros, occidentales

El 19 de noviembre de 1863, Abraham Lincoln pronunció estas palabras…

“Four score and seven years ago our fathers brought forth on this continent, a new nation, conceived in Liberty, and dedicated to the proposition that all men are created equal.

Now we are engaged in a great civil war, testing whether that nation, or any nation so conceived and so dedicated, can long endure. Continua la lectura de “Nosotros, occidentales”

La bona educació

“Certament, els éssers vius mancats de paraula van rebre de la natura, mare de totes les coses, una assistència major per dur a terme les seves funcions genuïnes. Al seu torn, com que la providència divina, de totes els éssers vius, només atorgà a l’home la capacitat de raonar, va deixar a l’ensenyament el paper més important. Amb quant d’encert hauria pogut escriure algú que […] el súmmum del súmmum de la felicitat humana consisteixen en un bon ensenyament i una educació convenient! […] De fet, una educació acurada i com cal és la font de totes les virtuts. De la mateixa manera, el súmmum per accedir a l’estupidesa i a la dolenteria és una educació descurada i corrompuda. L’educació és el do especial que nosaltres hem rebut. […] L’home és l’únic ésser que la natura ha portat al món feble, nu i indefens, però, en contrapartida, l’ha dotat de la capacitat d’aprendre, perquè en aquest sol atribut, si s’exercita, hi són compresos tots els altres.”

Erasme de Rotterdam, Eduqueu els infants ben aviat en les lletres (1529).

Jf