Erotismo y prudencia

“Tras la cicuta, Platón comprendió que para mantenerse fiel a la filosofía, el filósofo debe entregar su alma al eros filosófico, como Sócrates; pero no a la manera de Sócrates, porque el amor a la verdad no es completo si no incluye el amor a la verdad del hombre corriente, el amor a su necesidad de salud y a su ironía. Platón descubrió, en definitiva, la necesidad filosófica de conjugar erotismo y prudencia.”

Gregorio Luri, Erotismo y prudencia: biografía intelectual de Leo Strauss.

Jf

Les nostres baixeses, els nostres horitzons

A bord del Pequod, Ahab és conscient que “en èpoques d’emocions fortes, la humanitat menysprea totes les consideracions vulgars”, sense oblidar, tanmateix, que “aquestes èpoques són evanescents”. Ahab creu que la sordidesa és la condició fonamental de la constitució humana i que, “encara que la Balena Blanca inciti plenament els cors d’aquesta salvatge tripulació” seva, convertint alguns dels seus membres en “generosos cavallers erràtics”, “mentre percacin Moby Dick per amor cal que també tinguin aliment per als seus apetits quotidians més vulgars.” Potser ara els seus homes “menyspreen els diners, però deixem que passin alguns mesos sense que tinguin la perspectiva promesa, i aleshores aquests mateixos diners apaivagats s’amotinaran tot d’un plegat en ells, i aquests mateixos diners ben aviat destituiran Ahab.”*

Continua la lectura de “Les nostres baixeses, els nostres horitzons”

El populisme d’uns, la democràcia dels altres

Alguns detalls del discurs d’investidura de Donald Trump del passat 20 de gener: 

I

“[…] today we are not merely transferring power from one administration to the other, but from Washington, D.C. and giving it back to you, the people.” […]

“What truly matters is not which party controls our government, but whether out government is controlled by the people.” […]

“January 20th 2017, will be remembered as the day the people became the rulers of this nation again.” […]

Continua la lectura de “El populisme d’uns, la democràcia dels altres”

Que governin els millors i que ho facin ben vigilats

“The aim of every political constitution is, or ought to be, first to obtain for rulers men who possess most wisdom to discern, and most virtue to pursue, the common good of society, and in the next place, to take the most effectual precautions for keeping them virtuous whilst they continue to hold their public trust.”

James Madison, The Federalist Papers, 57.

Si els millors han d’estar vigilats diu quelcom molt important sobre els millors que podem esperar. Però això no pot fer oblidar que han de ser els millors.

Jf

La desigualtat en el món de les oportunitats

En el seu –no sempre precís en l’anàlisi i gairebé sempre excessiu en les conclusions– Leo Strauss and the American Right, Shadia Drury planteja la següent reflexió:

“Inequality is much harder to bear in a liberal democracy because one has only oneself and one’s inadequacies to blame for one’s poor social standing. […] The more we believe that liberalism has been actualized, the more we believe that our society provides us with equality of opportunity, the more we believe that there is a fair starting gate for all, the more difficult is to deal with the fact of inequality. Continua la lectura de “La desigualtat en el món de les oportunitats”

El viatge de la lectura

O sobre l’educació en el sentit més elevat:

“When he engages in the study of classical philosophy he must know that he embarks on a journey whose end is completely hidden from him. He is not likely to return to the shores of our time as exactly the same man who departed from them.”

Leo Strauss, “On a New Interpretation of Plato’s Political Philosophy” (1946).

Jf

El govern dels millors

En una carta de l’octubre de 1813, Thomas Jefferson escrivia a John Adams:

“For I agree with you that there is a natural aristocracy among men. The grounds of this are virtue and talents. […] There is also an artificial aristocracy founded on wealth and birth, without either virtue or talents; for with these it would belong to the first class. The natural aristocracy I consider as the most precious gift of nature for the instruction, the trusts, and government of society. And indeed it would have been inconsistent in creation to have formed man for the social state, and not to have provided virtue and wisdom enough to manage the concerns of the society. May we not even say that that form of government is the best which provides the most effectually for a pure selection of these natural aristoi into the offices of government? Continua la lectura de “El govern dels millors”

L’oblit de l’excel·lència

Comentant l’obra d’Eric A. Havelok The Liberal Temper in Greek Politics, Leo Strauss va escriure:

“True liberals today have no more pressing duty than to counteract the perverted liberalism which contents ‘that just to live, securely and happily, and protected but otherwise unregulated, is man’s simple but supreme goal’ (374) and which forgets quality, excellence, or virtue.”

Leo Strauss, “The Liberalism of Classical Political Philosophy”.

Jf

Sòcrates i la saviesa

“[…] sembla, doncs, que jo sóc més savi que ell en aquesta mica: que, el que no sé, tampoc em penso saber-ho.”

Plató, Apologia de Sòcrates.

Qui sap si la filosofia és aquella activitat que retorna sempre i periòdicament, després d’allunyar-se’n, a aquestes paraules de Sòcrates.

Jf