La bona educació

“Certament, els éssers vius mancats de paraula van rebre de la natura, mare de totes les coses, una assistència major per dur a terme les seves funcions genuïnes. Al seu torn, com que la providència divina, de totes els éssers vius, només atorgà a l’home la capacitat de raonar, va deixar a l’ensenyament el paper més important. Amb quant d’encert hauria pogut escriure algú que […] el súmmum del súmmum de la felicitat humana consisteixen en un bon ensenyament i una educació convenient! […] De fet, una educació acurada i com cal és la font de totes les virtuts. De la mateixa manera, el súmmum per accedir a l’estupidesa i a la dolenteria és una educació descurada i corrompuda. L’educació és el do especial que nosaltres hem rebut. […] L’home és l’únic ésser que la natura ha portat al món feble, nu i indefens, però, en contrapartida, l’ha dotat de la capacitat d’aprendre, perquè en aquest sol atribut, si s’exercita, hi són compresos tots els altres.”

Erasme de Rotterdam, Eduqueu els infants ben aviat en les lletres (1529).

Jf

La verdad y la política

Hablando sobre lo que debe aprenderse en una ciudad, el ateniense de las Leyes de Platón afirma estas bellas palabras:

“[…] la verdad es que, cuando alguien está persuadido de que algo es un conocimiento hermosos y verdadero, conveniente para la ciudad y grato a la divinidad por todos conceptos, en ese caso ya no le es a uno en modo alguno posible el seguir absteniéndose de hablar de ello.” (VII, 821a)  Continue reading “La verdad y la política”

La importància de l’educació

Avui, molts joves del país posen punt i final a una gran etapa de la seva vida. Per celebrar-ho, cometo la temeritat de demanar-los que, si algun dia miren enrere, recordin aquestes paraules de Plató:

“En efecto, en todo ser es el primer crecimiento el que, si comienza bien, resulta más capaz de dar un adecuado remate a la excelencia de la naturaleza del propio ser, y ello tanto si se trata de plantas como de animales domesticados o salvajes como de hombres. Ahora bien, el hombre, como decimos, es una criatura mansa; pero, sin embargo, así como suele ser, en efecto, el más manso y aun parecido a la divinidad de entre los seres cuando tiene la fortuna de poseer un buen natural unido a una recta educación, se convierte, en cambio, cuando no se le ha criado adecuada o debidamente, en la más bravía criatura de cuantas produce la tierra.”

Plató, Lleis, 765e-766a.

Jf

Indignació i veritat

Entre dinars i sopars festius, un amic professor em comenta la reacció d’alguns dels seus alumnes quan explica les aportacions filosòfiques dels pensadors del passat: –“i qui ho diu això?”– exclamen alguns. També em comenta que ha arribat a la conclusió que els seus estudiants, en el fons, estarien dient: –“i això és cert perquè ho digui ell?”–, com si la pretensió de veritat d’un pensador fos quelcom digne de rebuig, per allò que pot tenir d’imposició sobre els altres. Una època que ha convertit en dogma la igual validesa de totes les opinions i el dret de tothom a dir allò que vulgui rebutjaria com a intolerant l’intent d’aquell que busca certeses –certeses que no respecten la igual validesa de tota opinió.  Continue reading “Indignació i veritat”

Elogio de la memoria

En Lecciones de los maestros (Ed. Siruela), George Steiner habla del papel fundamental de la palabra hablada en Platón y, a través de ella, de la memoria. Y dice:

“[…] lo que sabemos de memoria madurará y se desarrollará con nosotros. El texto memorizado se interrelaciona con nuestra existencia temporal, modificando nuestras experiencias y siendo dialécticamente modificados por ellas. Cuando más fuertes sean los músculos de la memoria, mejor protegido está nuestro ser integral. Ni el censor ni la policía pueden arrancarnos el poema recordado […] Se sabe que, en los campos de exterminio, algunos rabinos y estudiosos talmúdicos eran “libros vivientes”, cuyas páginas, que contenían la totalidad de sus recuerdos, podían “pasar” otros prisioneros en busca de juicio o consuelo. La gran literatura épica, los mitos fundacionales, comienzan a declinar con el “progreso” del paso a la escritura. Por todas estas razones, la eliminación de la memoria en la escolarización actual es una desastrosa estupidez. La conciencia está tirando por la borda su lastre vital.”

George Steiner, Lecciones de los maestros (Lessons of the Masters), I.

Jf

Tolerants fins a la ignorància?

Potser un dels prejudicis més determinants del nostre temps és aquell que diu que cal respectar totes les opinions. Qui sap si d’aquest prejudici se’n deriva una conseqüència nefasta, almenys pel que fa el coneixement de les qüestions més fonamentals. Si tota perspectiva mereix el mateix respecte o és igualment vàlida, l’interès genuí per conèixer desapareix. Això és així perquè sembla que allò que ens porta a voler conèixer seriosament una determinada perspectiva és la seva pretensió d’obrir-nos camí cap a allò veritable. Aquell que sap que tota perspectiva és igualment vàlida, per què hauria de llençar-se a l’increïblement dificultós exercici de conèixer-ne una? Si això és així, en la tolerància irreflexiva del nostre temps hi hauria l’adob més eficaç per la ignorància sobre les coses més importants. I aquest seria un problema educatiu major.

Jf

El viatge de la lectura

O sobre l’educació en el sentit més elevat:

“When he engages in the study of classical philosophy he must know that he embarks on a journey whose end is completely hidden from him. He is not likely to return to the shores of our time as exactly the same man who departed from them.”

Leo Strauss, “On a New Interpretation of Plato’s Political Philosophy” (1946).

Jf

Ensenyar, segons Nietzsche

Precaución escribiendo y enseñando. Quien ha escrito una vez y siente la pasión de escribir, no se da cuenta de que todo lo que hace y vive es literalmente comunicable. No piensa ya más que en el escritor y en su público; quiere la comprensión, pero no para su propio uso. El que enseña es la mayor parte del tiempo incapaz de tarea alguna para su propio bien, piensa siempre en el bien de sus alumnos, y el conocimiento no le produce placer sino en tanto que pueda enseñarlo. Acaba por considerarse como un pasaje del saber, como un medio, en suma, al punto de que ha perdido la serenidad para lo que le concierne.”

Ai la darrera frase…

Nietzsche, Humano, demasiado humano, §200.

Jf

Curs d’Estiu a ESART de cinema, literatura i filosofia

Captura de pantalla 2016-06-20 a les 9.16.16

Les idees: de la imatge al text i viceversa

Curs de cinema, literatura i filosofia

A través d’una selecció de pel·lícules i textos literaris, aquest curs us convida a reflexionar sobre algunes de les qüestions filosòfiques més rellevants.   Continue reading “Curs d’Estiu a ESART de cinema, literatura i filosofia”