Tolerants fins a la ignorància?

Potser un dels prejudicis més determinants del nostre temps és aquell que diu que cal respectar totes les opinions. Qui sap si d’aquest prejudici se’n deriva una conseqüència nefasta, almenys pel que fa el coneixement de les qüestions més fonamentals. Si tota perspectiva mereix el mateix respecte o és igualment vàlida, l’interès genuí per conèixer desapareix. Això és així perquè sembla que allò que ens porta a voler conèixer seriosament una determinada perspectiva és la seva pretensió d’obrir-nos camí cap a allò veritable. Aquell que sap que tota perspectiva és igualment vàlida, per què hauria de llençar-se a l’increïblement dificultós exercici de conèixer-ne una? Si això és així, en la tolerància irreflexiva del nostre temps hi hauria l’adob més eficaç per la ignorància sobre les coses més importants. I aquest seria un problema educatiu major.

Jf

El viatge de la lectura

O sobre l’educació en el sentit més elevat:

“When he engages in the study of classical philosophy he must know that he embarks on a journey whose end is completely hidden from him. He is not likely to return to the shores of our time as exactly the same man who departed from them.”

Leo Strauss, “On a New Interpretation of Plato’s Political Philosophy” (1946).

Jf

Ensenyar, segons Nietzsche

Precaución escribiendo y enseñando. Quien ha escrito una vez y siente la pasión de escribir, no se da cuenta de que todo lo que hace y vive es literalmente comunicable. No piensa ya más que en el escritor y en su público; quiere la comprensión, pero no para su propio uso. El que enseña es la mayor parte del tiempo incapaz de tarea alguna para su propio bien, piensa siempre en el bien de sus alumnos, y el conocimiento no le produce placer sino en tanto que pueda enseñarlo. Acaba por considerarse como un pasaje del saber, como un medio, en suma, al punto de que ha perdido la serenidad para lo que le concierne.”

Ai la darrera frase…

Nietzsche, Humano, demasiado humano, §200.

Jf

Curs d’Estiu a ESART de cinema, literatura i filosofia

Captura de pantalla 2016-06-20 a les 9.16.16

Les idees: de la imatge al text i viceversa

Curs de cinema, literatura i filosofia

A través d’una selecció de pel·lícules i textos literaris, aquest curs us convida a reflexionar sobre algunes de les qüestions filosòfiques més rellevants.   Continua la lectura de “Curs d’Estiu a ESART de cinema, literatura i filosofia”

Professor i alumnes

Sembla ser que, en una ocasió, un estudiant va demanar a Leo Strauss si li podia donar una regla general relativa a la docència. La resposta del mestre fou la següent: “Suposa sempre que hi ha un estudiant silenciós a la teva classe que és, de lluny, superior a tu en cap i en cor.” Amb aquesta afirmació Strauss convidava el futur professor a no tenir un concepte massa alt de la seva pròpia importància, però sí a tenir la més alta estimació pel seu deure i per la seva responsabilitat.

Jf

L’educació i la saviesa

Són molt benvingudes les paraules de Hutchins sobre el fi de l’educació, especialment en un món que sembla haver saturat l’educació amb tants objectius (la troballa d’una vocació –l’element?, d’una feina, la intel·ligència emocional, les capacitats, els valors –sense saber què és un valor-) que potser ja no en satisfà cap, i encara menys el més important si es té en compte que allò que eduquem són éssers humans.

“The aim of education is wisdom, and each must have the chance to become as wise as he can.”

Robert Maynard Hutchins, The Great Conversation (1952)

Jf

L’art d’ensenyar

“L’art d’ensenyar consisteix en gran part en fer que les persones s’interessin per coses que els han d’interessar, però que no els interessen. La feina dels educadors és descobrir què és una educació i, després, inventar els mètodes per fer que els estudiants s’hi interessin.”

Robert Maynard Hutchins, The Great Conversation (1952).

…Hutchins explica que, una vegada, Bertrand Russell li va dir que un alumne, a l’escola, havia d’estudiar allò que li agradés. Hutchins va contestar-li preguntant si això no era pas un crim contra l’estudiant. Es podia permetre que el jove creixés, per exemple, sense conèixer Shakespeare? Russell va contestar que ell faria que el jove llegís una obra de Shakespeare, però que si no li agradava, aquell estudiant no hauria de ser obligat a llegir-ne cap més.

Jf