França i el règim de la resignació

1. Macron

Sembla ser que molts francesos han votat –com també ho haurien fet tants altres que no són francesos– a favor del candidat Macron. No perquè agradi especialment, no perquè sigui el millor, sinó perquè és el millor disponible. Qui sap, doncs, si la segona volta de les presidencials ha suposat per molts francesos un exercici de resignació. Potser hi hagin, en aquest sentit, pocs exercicis més sans per aprendre a conviure amb la democràcia liberal, forma política que bé es podria anomenar “el règim de la resignació”.  Continua la lectura de “França i el règim de la resignació”

El populisme d’uns, la democràcia dels altres

Alguns detalls del discurs d’investidura de Donald Trump del passat 20 de gener: 

I

“[…] today we are not merely transferring power from one administration to the other, but from Washington, D.C. and giving it back to you, the people.” […]

“What truly matters is not which party controls our government, but whether out government is controlled by the people.” […]

“January 20th 2017, will be remembered as the day the people became the rulers of this nation again.” […]

Continua la lectura de “El populisme d’uns, la democràcia dels altres”