Acció i il·lusió

“[…] l’home dionisíac s’assembla a Hamlet: tots dos han vist una vegada i veritablement l’essència de les coses, tots dos han conegut, i la nàusea inhibeix l’acció; com que la seva acció no pot modificar en res l’essència eterna de les coses, senten que és ridícul o humiliant que se’ls demani ajustar un món que ha sortit de lloc. El coneixement mata l’acció, l’acció requereix els vels de la il·lusió –aquesta és la lliçó de Hamlet, i no aquella saviesa barata de Jack el Somiador que reflexiona massa i, per dir-ho d’alguna manera, no actua per excés de possibilitats. No és la reflexió, no – és el veritable coneixement, la mirada vers la terrible veritat, la que pesa més que tots els motius per a l’acció, tant en Hamlet com en l’home dionisíac.”

Friedrich Nietzsche, El naixement de la tragèdia.

 

Jf

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s