Una “llarga sèrie d’abusos”

Entre les frases de la Declaració d’Independència dels Estats Units n’hi ha una que ens recorda que els governs llargament establerts no han d’ésser canviats per causes lleugeres i temporals. Ara bé, quan “[…] una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, que persegueixen invariablement el mateix objecte, demostren un pla per reduir-los [als homes] sota el despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, alliberar-se de tal govern i proveir-se de noves salvaguardes per a la seva futura seguretat.” No és una frase qualsevulla, per moltes raons. Una d’elles és perquè una lectura atenta ens traslladarà cap al paràgraf 225 del Segon tractat sobre el govern civil, de John Locke, on llegim que les “[…] revolucions no s’esdevenen per petites males gestions en els afers públics. Grans errors per part del govern, moltes lleis equivocades i inapropiades, i totes les faltes de la fragilitat humana, seran suportades pel poble sense motí o murmuri. Però si una llarga sèrie d’abusos, prevaricacions i paranys, totes apuntant cap al mateix, fan que el poble s’adoni que s’està conspirant contra ell, […] no és estrany que el poble s’aixequi i intenti posar el govern en mans de qui pugui assegurar-li els fins pels quals el govern va ser erigit.”

Jf