Semper Fidelis

El dubte no és bon company de la política, especialment quan aquesta es llença a la recerca dels fins més elevats. I és que aquell que posa sota l’escrutini racional les opinions polítiques, difícilment compta amb la certesa i seguretat necessàries per emprendre el rumb de l’acció en els moments que només semblen admetre contundència. Aquesta és una de les raons per les quals potser mai hi haurà una societat plenament racional i per les quals, també potser, el pensament genuí sempre viurà en tensió amb tot allò que l’envolta.  Continue reading “Semper Fidelis”

A l’ombra de la grandesa

En política es diuen coses molt grosses, potser precisament perquè la política tracta amb els ideals més grans –o quasi més grans: la llibertat, el poder o la justícia. Així, i precisament per la magnitud d’allò que manipula, la cosa pública sempre fa evident si els seus participants són mortals jugant amb joguines grans per tal d’aparentar ser gegants, o si són dignes d’allò que tenen entre mans.  Continue reading “A l’ombra de la grandesa”

Jo i els nostres

Anne Norton explica que, en una ocasió, un estudiant pietós va preguntar a Leo Strauss sobre les seves creences religioses. El professor Strauss hauria contestat: “I am a Jew as Maimonides is a Jew.”1

En un gest habitual, Strauss estava dient més del que semblava dir. Com sempre, però, el cor d’allò que volia dir estava en la superfície d’allò que deia.

Jf

 

1.Anne Norton, Leo Strauss and the Politics of American Empire, 12.

 

Les raons d’un liberal conservador

 “Democracy itself is characterized by freedom which includes the right to say and to do whatever one wishes: everyone can follow the way of life which pleases him most. Hence democracy is the regime which fosters the greatest variety: every way of life, every regime can be found in it. Hence, we must understand, democracy is the only regime other than the best in which the philosopher can lead his peculiar way of life without being disturbed: Continue reading “Les raons d’un liberal conservador”

El gran enemigo de la filosofía

–Sócrates: podemos asegurar igualmente, mi querido Adimanto, que las almas mejor nacidas se hacen las peores mediante una mala educación. […]

–Adimanto: no opino sino como tú –dijo él.

–S: Por consiguiente, creo yo, una de dos: si la índole natural filosófica es cultivada de forma adecuada, necesariamente ha de llegar de grado en grado hasta la misma virtud; si, por el contrario, es sembrada, crece y se desenvuelve en un suelo extraño, llega a todo lo contrario, a no ser que algún dios vele por su conservación de una manera especial. ¿Crees, como se imaginan muchos, que los que pierden a algunos jóvenes son algunos sofistas, que actuando en privado los corrompen grandemente, o más bien los que lo atribuyen a los sofistas son ellos mismos sofistas mucho más peligrosos, porque valiéndose de sus propias máximas saben formar y torcer a su gusto el espíritu de los hombres y de las mujeres, de los jóvenes y de los ancianos?

–A: ¿Pero en qué ocasión lo hacen? –preguntó.  Continue reading “El gran enemigo de la filosofía”

En els límits de l’ordre

En una ressenya del llibre Machiavelli The Scientist (Leonardo Olschki, 1945), Leo Strauss va escriure:

“La raó per la qual la distinció entre príncep i tirà deixa de ser significativa en El Príncep és que el propòsit principal de l’obra és mostrar la “naturalesa del príncep nou”, això és, la naturalesa del fundador de “nuovi ordini e modi” (polítics, morals, legals o religiosos). Distincions que són de la màxima importància un cop l’ordre ha estat establert, són inaplicables a l’establiment pròpiament dit i, podríem afegir, als seus límits (especialment les relacions internacionals).”

Leo Strauss, “Review of Leonardo Olschki: Machiavelli The Scientist” (1945).

 

Maquiavel permet i permetrà entendre moltes coses d’aquesta tardor de 2017.

Jf

Elogio de la memoria

En Lecciones de los maestros (Ed. Siruela), George Steiner habla del papel fundamental de la palabra hablada en Platón y, a través de ella, de la memoria. Y dice:

“[…] lo que sabemos de memoria madurará y se desarrollará con nosotros. El texto memorizado se interrelaciona con nuestra existencia temporal, modificando nuestras experiencias y siendo dialécticamente modificados por ellas. Cuando más fuertes sean los músculos de la memoria, mejor protegido está nuestro ser integral. Ni el censor ni la policía pueden arrancarnos el poema recordado […] Se sabe que, en los campos de exterminio, algunos rabinos y estudiosos talmúdicos eran “libros vivientes”, cuyas páginas, que contenían la totalidad de sus recuerdos, podían “pasar” otros prisioneros en busca de juicio o consuelo. La gran literatura épica, los mitos fundacionales, comienzan a declinar con el “progreso” del paso a la escritura. Por todas estas razones, la eliminación de la memoria en la escolarización actual es una desastrosa estupidez. La conciencia está tirando por la borda su lastre vital.”

George Steiner, Lecciones de los maestros (Lessons of the Masters), I.

Jf

El dogmatisme o cansar-se de pensar

Fent referència a una carta de Lessing a Mendelssohn del gener de 1771, Leo Strauss escriu:

“But dogmatism –or the inclination “to identify the goal of our thinking with the point at which we have become tired of thinking”— is so natural to man that it is not likely to be a preserve of the past.”

Leo Strauss, Natural Right and History, 22.

Jf

L’altre Rousseau

Hi ha un Rousseau, el de la voluntat general –aquell a qui nosaltres, ben fidels a allò nostre, acostumem a referir-nos– i un altre Rousseau, el de les passejades solitàries i el de paraules com aquestes…

“¿Se verá alguna vez renacer esos tiempos afortunados en que los pueblos no se entrometían a filosofar, pero cuando los Platón, los Tales y los Pitágoras, arrebatados por un ardiente deseo de saber, emprendían los más largos viajes únicamente por instruirse, e iban lejos a sacudir el yugo de los prejuicios nacionales, a aprender a conocer a los hombres por sus semejanzas y sus diferencias y para adquirir esos conocimientos universales que no son de un siglo o los de un país exclusivamente, sino que, por ser de todos los tiempos y de todos los lugares, son, por decirlo así, la ciencia común de los sabios?”

Jean-Jacques Rousseau, Discurso sobre el origen de la desigualdad entre los hombres, Nota X.

Poster només la mirada que contempla els dos Rousseau pot copsar tota la complexitat de la naturalesa de la societat, de la naturalesa de la filosofia i de la relació entre elles.

Jf

Què és filosofar?

En una nota de l’abril de 1937, Leo Strauss escriu:

“Filosofar és ser conscient de l’absoluta transitorietat de tot allò que és humà, però al mateix temps (i) com si hom tingués tota l’eternitat a la seva disposició, és cercar la veritat –amb una calma completa, sense cap pressa– sempre amb urgència, però mai apressat –amb el coratge per a una empresa digna, i constantment preparat per començar des de l’inici.”

Citat per Heinrich Meier a Leo Strauss and the Theologico-Political Problem. 

Jf