Sabiduría y ley

“[…] es necesario que los hombres se den leyes y que vivan conforme a ellas o que, de lo contrario, en nada se diferenciarán de los animales más feroces; la razón de esto es que no se da naturaleza humana alguna que a un mismo tiempo conozca lo que conviene a los hombres para su régimen político y que, conociendo así lo mejor en ello, pueda y quiera constantemente ponerlo por obra.”

Platón, Leyes (875a).

Continue reading “Sabiduría y ley”

La verdad y la política

Hablando sobre lo que debe aprenderse en una ciudad, el ateniense de las Leyes de Platón afirma estas bellas palabras:

“[…] la verdad es que, cuando alguien está persuadido de que algo es un conocimiento hermosos y verdadero, conveniente para la ciudad y grato a la divinidad por todos conceptos, en ese caso ya no le es a uno en modo alguno posible el seguir absteniéndose de hablar de ello.” (VII, 821a)  Continue reading “La verdad y la política”

La timidez de un ateo

Reseñando Spinoza and Religion de E. E. Powell, Leo Strauss escribió:

“Los “ateos por definición” devinieron “activos e intrigantes”, dejaron de ser “tímidos”, cuando dejaron de creer en la necesidad social de la creencia en Dios; […] Spinoza aún creía en la necesidad social de la religión […]. Por consiguiente, lo que aparece a primera vista como timidez excesiva o falta de coraje, o como mucho un “tacto excesivo”, […] no era meramente “prudencia justificable” sino el cumplimiento del deber del ciudadano, o del deber del hombre.”

STRAUSS, L., “Review of Elmer Ellsworth Powell’s Spinoza and Religion” (1942).

Continue reading “La timidez de un ateo”

La importància de l’educació

Avui, molts joves del país posen punt i final a una gran etapa de la seva vida. Per celebrar-ho, cometo la temeritat de demanar-los que, si algun dia miren enrere, recordin aquestes paraules de Plató:

“En efecto, en todo ser es el primer crecimiento el que, si comienza bien, resulta más capaz de dar un adecuado remate a la excelencia de la naturaleza del propio ser, y ello tanto si se trata de plantas como de animales domesticados o salvajes como de hombres. Ahora bien, el hombre, como decimos, es una criatura mansa; pero, sin embargo, así como suele ser, en efecto, el más manso y aun parecido a la divinidad de entre los seres cuando tiene la fortuna de poseer un buen natural unido a una recta educación, se convierte, en cambio, cuando no se le ha criado adecuada o debidamente, en la más bravía criatura de cuantas produce la tierra.”

Plató, Lleis, 765e-766a.

Jf

Indignació i veritat

Entre dinars i sopars festius, un amic professor em comenta la reacció d’alguns dels seus alumnes quan explica les aportacions filosòfiques dels pensadors del passat: –“i qui ho diu això?”– exclamen alguns. També em comenta que ha arribat a la conclusió que els seus estudiants, en el fons, estarien dient: –“i això és cert perquè ho digui ell?”–, com si la pretensió de veritat d’un pensador fos quelcom digne de rebuig, per allò que pot tenir d’imposició sobre els altres. Una època que ha convertit en dogma la igual validesa de totes les opinions i el dret de tothom a dir allò que vulgui rebutjaria com a intolerant l’intent d’aquell que busca certeses –certeses que no respecten la igual validesa de tota opinió.  Continue reading “Indignació i veritat”

Semper Fidelis

El dubte no és bon company de la política, especialment quan aquesta es llença a la recerca dels fins més elevats. I és que aquell que posa sota l’escrutini racional les opinions polítiques, difícilment compta amb la certesa i seguretat necessàries per emprendre el rumb de l’acció en els moments que només semblen admetre contundència. Aquesta és una de les raons per les quals potser mai hi haurà una societat plenament racional i per les quals, també potser, el pensament genuí sempre viurà en tensió amb tot allò que l’envolta.  Continue reading “Semper Fidelis”

A l’ombra de la grandesa

En política es diuen coses molt grosses, potser precisament perquè la política tracta amb els ideals més grans –o quasi més grans: la llibertat, el poder o la justícia. Així, i precisament per la magnitud d’allò que manipula, la cosa pública sempre fa evident si els seus participants són mortals jugant amb joguines grans per tal d’aparentar ser gegants, o si són dignes d’allò que tenen entre mans.  Continue reading “A l’ombra de la grandesa”

Jo i els nostres

Anne Norton explica que, en una ocasió, un estudiant pietós va preguntar a Leo Strauss sobre les seves creences religioses. El professor Strauss hauria contestat: “I am a Jew as Maimonides is a Jew.”1

En un gest habitual, Strauss estava dient més del que semblava dir. Com sempre, però, el cor d’allò que volia dir estava en la superfície d’allò que deia.

Jf

 

1.Anne Norton, Leo Strauss and the Politics of American Empire, 12.

 

Les raons d’un liberal conservador

 “Democracy itself is characterized by freedom which includes the right to say and to do whatever one wishes: everyone can follow the way of life which pleases him most. Hence democracy is the regime which fosters the greatest variety: every way of life, every regime can be found in it. Hence, we must understand, democracy is the only regime other than the best in which the philosopher can lead his peculiar way of life without being disturbed: Continue reading “Les raons d’un liberal conservador”